Quan decideixi contractar els serveis d’una empresa de drones hauria tenir en compte alguns factors. Davant qualsevol conflicte, com un accident o una simple denúncia, vostè, com a promotor d’aquest projecte audiovisual aeri, podria ser considerat part implicada. Un bon operador de drones li hauria d’explicar, abans de signar cap contracte, quines són aquestes limitacions legals dels treballs amb dron.
El legislació en seguretat aèria en el territori espanyol ve regulada per l’Agència Estatal de Seguretat Aèria, AESA, que depèn del Ministeri de Foment. El seu marc regulador és confús en alguns punts, probablement esperant que entri en vigor un marc legislatiu europeu, de manera que el sector es troba en situació d’una certa provisionalitat des dels seus inicis. I la premsa sovint confon encara més en aquest aspecte. Per això intentarem explicar en aquesta petita guia, sense entrar en massa detalls tècnics, els eixos fonamentals que s’han de tenir en compte abans de contractar una empresa de fotografia aèria.
A Youtube, a Instagram, a Facebook, a la premsa i fins i tot en els canals de TV apareixen sovint imatges i vídeos que incompleixen la legislació aèria de forma flagrant, sense que ningú faci res al respecte. Però això no implica que puguem fer el que ens vingui de gust. Si no vol veure’s embolicat en problemes amb la llei, hauria de seguir les mínimes precaucions que li aconsellem a continuació.
1. L’empresa que vol contractar és legal?
- Cal contractar una empresa operadora, no un pilot aeri. Són dues figures diferents. Encara que disposi de la corresponent llicència, un pilot no pot treballar professionalment pel seu compte, sinó que ha de formar part de la plantilla d’una empresa operadora. En cas d’empreses unipersonals, el pilot i l’empresa operadora són una mateixa persona, però, tot i així, s’han d’acreditar com a empresa operadora, a més de com a pilot. No contracti els serveis dels “pilots de lloguer” que s’anuncien a Internet sense especificar si són empresa operadora, si no vol veure’s embolicat en un problema legal.
- L’empresa operadora ha d’estar registrada a l’Agència Estatal de Seguretat Aèria. Pot comprovar-ho consultant aquesta pàgina i descarregar el PDF anomenat “Listado de operadores habilitados en AESA” *
(*Busqui “Ricard Vaque (Paisajes Verticales)” en el nostre cas. Al voltant de la pàgina 545, segons la versió del PDF). - En aquest mateix PDF podrà comprovar si l’empresa operadora està habilitada per al tipus de treball que es requereixi. No totes les empreses operadores estan habilitades per a la gravació o filmació d’imatges aèries, o per a la realització de treballs d’observació i vigilància, o per aixecaments topogràfics i fotogrametria, etc.
Perquè una empresa estigui habilitada a AESA ha de complir certs requisits. Encara que a vostè això no li afecti, només per al seu coneixement li pot interessar saber que aquests requeriments són:
- Estar censada a l’Agència Tributària i a la Seguretat Social com qualsevol altra empresa amb seu al territori espanyol.
- Disposar d’una assegurança de responsabilitat civil específica per a aquest sector.
Pot haver llegit en moltes pàgines web que un aficionat (no un professional) pot operar amb drones de forma recreativa sense necessitat de tenir llicència de pilot, sense tenir assegurança, sense estar en plantilla de cap empresa operadora i sense necessitat de complir moltes de les lleis que sí que afecten els professionals. És cert. Però en el moment en què hi hagi una relació laboral o comercial amb ell, i que les imatges s’utilitzin per a fins comercials, deixarà de ser un simple aficionat. A més, considerar-se un aficionat tampoc l’eximeix de complir altres normes.
2. El treball es realitzarà dins o fora d’un espai completament tancat?
Quan un vol es realitza en una nau industrial, en un pavelló esportiu, etc, o bé en un espai exterior però degudament cobert amb xarxes de seguretat, no afecten les lleis de seguretat aèria. En aquest cas només haurem de comptar amb el permís dels propietaris, complir amb qualsevol altra legislació vigent (dret a la intimitat i a la pròpia imatge, per exemple) i seguir les normes de seguretat que dicti el propi sentit comú, segons siguin les circumstàncies. Hem de recordar que un dron en funcionament pot ocasionar grans danys físics en cas d’impactar contra una persona, a més de danys materials.
3. Es compliran totes les condicions per al vol amb drons?
Aquest apartat és el més controvertit i requeriria d’un article en molta més profunditat. Però de manera molt general (més detalls en el marc regulador d’AESA) podem dir que no es poden realitzar treballs aeris de cap tipus en aquestes circumstàncies:
- dins l’àrea de vol controlat (CTR) dels aeroport: en el cas de Barcelona, per exemple, està prohibit volar en tota l’àrea metropolitana i en una gran extensió que va des de Mataró fins a Sitges. La nostra àrea de treball més immediata (Catalunya) ve limitada també pels aeròdroms de Girona i Reus (àrea de 8 km. de radi) i per l’existència de molts aeròdroms de menor categoria, clubs de vol, heliports… En aquest mapa d’ENAIRE pot consultar les zones on està prohibit volar o fer fotografies aèries, tot i que resulta una mica confús per a qui no conegui la nomenclatura. Aquest altre mapa, d’Icarus RPA, no és oficial, però és una mica més senzill d’entendre que l’anterior.
- a més de 120m. d’altura.
Pot superar-se si hi ha una edificació, estructura, muntanya, desnivell, etc. en un radi de 150m. Però, en realitat, les millors imatges es realitzen molt per sota d’aquest sostre de 120m. - a més de 500m. de distància horitzontal o fora de la visual del pilot.
De fet, si es compleixen determinats requisits pot superar-se aquest marge, però, per ser sincers, és possible treballar amb comoditat mantenint-nos dins d’aquests límits. - sobre “reunions de persones a l’aire lliure” amb drones de més de 250gr. Però no es defineix amb exactitud què és “una reunió de persones”: dues persones és una reunió? Tampoc s’especifica a quina distància d’aquestes persones es pot operar sense limitacions.
- en parcs naturals o altres zones protegides o restringides.
- de nit, en males condicions de visibilitat o en condicions climatològiques adverses.
- sobre edificis. O, més exactament, segons resa el Reial Decret 1036/2017: “no operar en aglomeracions d’edificis en ciutats, pobles o llocs habitats”.
Deixem aquest punt per al final perquè és probablement el que més confusió genera. Per exemple, no s’especifica què és exactament “una aglomeració d’edificis” (una barraca agrícola al costat d’un graner podria considerar-se com a tal? I un edifici abandonat fora de la ciutat? I un castell en ruïnes?). Tampoc es detalla si està prohibit volar en zones urbanes sense edificacions, com grans parcs, estadis esportius buits, zones industrials no habitades, etc. En general, caldria desestimar qualsevol encàrrec que s’hagi d’executar en nucli urbà, però el nou marc legislatiu s’obre a algunes excepcions.
4. Es disposa de tots els permisos necessaris?
L’espai aeri comença en el moment en què una aeronau s’enlaira de terra. I la regulació d’aquest espai aeri recau en l’Agència Estatal de Seguretat Aèria, AESA, no en els ajuntaments o en les comissaries de policia. Els cossos policials i els organismes públics no estan capacitats per regular l’espai aeri, encara que, per descomptat, poden presentar-se en el nostre lloc d’operacions, exigir-nos presentar la documentació, etc. i denunciar-nos o paralitzar la nostra feina si consideren que incomplim la llei.
No són certs, per tant, els rumors del tipus “com que l’ajuntament (o la Guàrdia Civil, o la Policia Local) m’ha donat permís, ja puc volar sense problemes”. Tampoc els propietaris particulars poden donar o denegar permisos per volar sobre la seva propietat (excepte en espais tancats, com hem comentat abans). Encara que es tracti del jardí de casa seva… des del moment en què ens enlairem, ja no estem en “la seva propietat”.
A dia d’avui, només es coneixen 2 casos en què AESA hagi emès permisos per volar en espais especials, com una zona urbana, una zona de seguretat d’un aeroport, etc. de manera que tampoc sembla realista considerar –repetim: a dia d’avui– la sol·licitud de permisos a AESA.
En canvi, sí que haurem de demanar permís o bé coordinar-nos amb organismes diferents a AESA per volar a:
- prop d’heliports o d’aeròdroms particulars (als gestors d’aquesta instal·lació)
- parcs naturals (a l’entitat gestora del parc)
- zones restringides (sol tractar-se d’àrees militars, centrals nuclears, presons, etc, i difícilment obtindrem permís per sobrevolar-les)
Tingui-ho en compte a l’hora de preparar un projecte, perquè això pot significar dies, de vegades setmanes, de tràmits i esperes.
L’empresa operadora també ha de tenir vigent l’assegurança de responsabilitat civil.
Alternatives
En cas necessari, hi ha alternatives a l’ús d’aeronaus no tripulades:
- Ús de perxes o màstils elevadors.
- Lloguer de plataformes elevadores.
- Ús de globus elevadors (zepelins).
- Subcontractació dels serveis d’avionetes o helicòpters.
Evidentment, això pot significar un important increment del cost del projecte, però hi ha casos en què podria ser la única opció possible.
Totes les fotografies i vídeos de la nostra galeria de treballs estan realitzades seguint la legislació o bé usant algunes d’aquestes alternatives, o bé van ser realitzades amb anterioritat al marc legal vigent.
Mapa de zones prohibides al vol de drons a Catalunya